Südtiroler Landtag

N profil por le dagní dla Defenüda zivica de Südtirol

D’isté dl 2004 gnôl metü sö n grup de laur che dô se dé jö cun le tema dl garant por mituns y jogn. Ince la defensuria popolara Volgger aldî pro chësc grup. Aladô dla lege di 10 de messé dl 1996, n. 14 pó la defensuria popolara inciarié colaboradus cun chestiuns spezifiches. De te spezialisć ê preodüs por le setur dl ambiënt, dla sanité y di mituns y i jogn. Cina iló indere êl ma gnü inciarié na colaboradëssa por chestiuns che â da nen fá cun la sanité, por i bojëgns de mituns y de jogn n’êl gnü nominé degöna colaboradëssa aposta. Le stat ne fajô nia te chësc setur, porchël s’á n valgönes regiuns dé da fá autonomamënter y á metü sö a livel regional i garanc por mituns y jogn. Le Jugendring se damanâ bele da agn ch’al gniss ince metü sö te Südtirol n defensur aposta por i mituns y i jogn aladô dl model austriach. Volgger ê dla minunga che la Defenüda zivica ne foss a pora nia tla condiziun da podëi rapresenté cun efiziënza les chestiuns di mituns y di jogn.

Cun le tëmp s’âl fat inant ince d’atres categories por ch’al gniss metü sö n ofize aposta por defëne sües ghiranzes y la defensuria popolara se damanâ „tan inant  ch’ara foss jüda da se dé jö cun les esigënzes desvalies zënza che la Defenüda zivica se spidiciass sö“. Volgger â por intant metü adöm n „profil por le dagní dla Defenüda zivica te Südtirol“. Sciöche soluziun por i dejiders desvalis âra tl ce na „ciasa dla Defenüda zivica“, che tolô ite sot un n tët les domandes generales di zitadins y ince referënc istituzionai spezifics por les chestiuns de sanité y por chëres de mituns y de jogn. Tl caje de bojëgn podess la Defenüda zivica ciamó tl dagní tó sö d’atri referënc spezialisá ti ciamps che á da nen fá cun la jënt atempada, les porsones cun n impedimënt fisich y i imigrá. „Le fin é chël da ti dé ai problems desvalis di zitadins na resposta complessiva te na manira asvelta y nia formala, tignin cunt dla spezialisaziun che cer ciamps se damana“, scrí Volgger. „L’ativité paralela te deplü strotöres dess gní evitada; a düc i zitadins ti dessel gní pité öna na portina de referimënt olach’ai pó porté dant sües retlamaziuns tl ciamp publich.“

Insciö gnôl fat i pröms vari devers de na spezialisaziun progressiva. Na colaboradëssa aposta se fistidiëia sëgn dles chestiuns di paziënc; chësta laora sciöche na sort de defensuria por i paziënc. Ara tëgn ince udiënzes ti ospedai da Balsan y da Maran, y ara é tres liada ales indicaziuns dla defensuria popolara. Implü s’á la defensuria popolara Volgger dé da fá por ch’al gniss cherié les fondamëntes iuridiches por mëte sö na portina de apajada dles chestiuns de responsabilité dl dotur. La portina de apajada é n dejider che la Defenüda zivica â bele dî. Bele le defensur popolar Palla â tres indô mostré sö la importanza de n te post, dantadöt tl caje de fai tl tratamënt. Le conzet ê gnü lauré fora adöm cun le ressort por la sanité, la rapresentanza di paziënc dl ospedal da Desproch y l’ordin di doturs.
Ai 3 de otober dl 2005 á la defensuria popolara Volgger metü a jí a Balsan n convëgn internazional sön l’argomënt „Defenüda zivica te Südtirol - prospetives por le dagní tl’Europa“. Dlungia la garanta por mituns y jogn dl Tirol âra invié le garant por jogn dla regiun Friuli Venezia Giulia, le defensur popolar dla regiun Toscana, le defensur por paziënc dl Tirol, le defensur popolar austriach y l’ombudsman dl ciantun Turic. Ai á porté dant i bogn resultac de so laur, che á, pól ester, porté pro ch’al gniss metü sö te Südtirol n garant por l’infanzia y l’adolescënza aposta. Cun la lege di 26 de jügn dl 2009, n. 3 él spo gnü cherié le garant por l’infanzia y l’adolescënza te Südtirol. Simon Tschager é gnü lité ai 6 de ma dl 2010 dal Consëi provinzial de Südtirol pröm garant por mituns y jogn de Südtirol.

La „ciasa di defensurs popolars” gnô ince en pert realisada. De novëmber dl 2010 á la Defenüda ciafé süa sënta atuala tla Strada Cavour 23. Tla secunda alzada él i gragn ofizi bi lominusc. Tla pröma alzada dla medema ciasa él la garanta por mituns y jogn. Le consëi provinzial por la comunicaziun é ince tl medem frabicat. An á capí che le conzet vá bun, la colaboraziun danter chëstes trëi istituziuns funzionëia zënza problems, ince deach’an é un dlungia l’ater.

30 agn defenüda zivica te Südtirol

30 agn defenüda zivica te Südtirol

Logo - Südtiroler Landtag